Urban claqué i percussions, Tap Factory no et deixarà indiferent

Si et va agradar la interpretació dels xicots de ‘Siete novias para siete hermanos’ o la genialitat de Gene Kelly, Fred Astaire, passant pels germans espanyols Vivancos o Stomp, també disfrutaràs veient aquesta Boy Band de vuit guapos artistes internacionals (els millors en les seves especialitats) que protagonitzen una funció tremendament visual i emocionant sobre les taules, harmonitzant el seu cos amb la resta dels elements que els envolten. Quatre magnífics ballarins de claqué, dos acròbates aeris, un dansaire africà (que ningú entén ja que parla en el seu idioma), un bateria i un toc d’humor bàsic inspirat en Charles Chaplin, es el que et trobaràs en unes 0nce úniques funcions a Barcelona on també la gira els portarà a Toledo, Bilbao, València, Màlaga o Sevilla, entre altres ciutats.
Tap Factory, un espectacle de claqué creat per el coreògraf Vincent Pausanias que aconsegueix renovar el gènere del claqué que, segons ell, es percep com una dansa “antiga i passada de moda”. Un espectàcle dirigit a tot tipus de públic perquè és una obra creada per a divertir, no per fer pensar, i el públic d’ahir va respondre de forma molt positiva. Sorprèn molt la inclusió de balls tant clàssics com urbans i fins i tot tribals els quals reflecteixen l’harmonia de les diferents cultures existents. El cos dels artistes es coordina a la perfecció amb la resta dels components que formen part de l’atrezzo del xou, així, els moviments resulten delicats, plàstics, aconseguint una estètica i una naturalitat impol·lutes, semblant que llisquen per un espai que fan seu sense un moment de vacil·lació. Així, els protagonistes aconsegueixen que el maneig d’aquests ritmes sembli fàcil de cara al públic, quan la dificultat, l’esforç i l’assaig que comporta cada un d’ells resulten obvis.
Com que el xou és pràcticament mut, l’humor i el fil conductor de la trama no es comprenen a la perfecció. L’expressió corporal dels actors els hi manca una mica més de treball, però més enllà de les interpretacions dels artistes, la llum, el color i el so ajuden a que aquest pugui ser qualificat com un espectacle en majúscules. Cal destacar que l’acústica del teatre Barts no era la més apropiada per a aquest esdeveniment i una pèsima visualització del espectacle desde el pati de butaques que no et deixava apreciar cadascuna de les escenes i veies moltes vegades com la gent es tenia que aixecar per veure amb precisió els moviments dels peus dels ballarins. El final de l’obra és el punt i final a un gran espectacle, una traca gairebé apoteòsica que deixa que la funció acabi amb les emocions exaltades. Els artistes van saludar al públic de forma molt càlida, en els seus rostres s’apreciava la satisfacció i la il·lusió per l’agraïment i la feina ben feta.

Si aprecies la bellesa artística Tap Factory t’encantarà.

Text: Glòria Fdez.

www.barts.cat

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *