LOS FULANOS

LOS FULANOS presenten el seu CD LIVE AT JAMBOREE

Components

Tom Johnson trombó, Ivó Oller trompeta, Guim Garcia-Balasch saxo, Manuel Benítez veu i piano, Juan Carlos Díaz baix, Dani Martí bateria, Carlos Reyes “Compota” congues, Albert Sabater timbal.

Descripció

No val a badar, tornen Los Fulanos al Jamboree!!! La seva última actuació, el 27 de desembre de 2014, va ser enregistrada per a convertir-se en el primer directe de la banda de boogaloo més rellevant de l’escena del país. Ara que el disc ja és finalment una realitat, tornen al lloc dels fets per a presentar-lo amb tots els honors. I ho faran per partida doble, a les 20h i a les 22h, per a que ningú es quedi sense l’oportunitat de viure un dels directes amb més trempera i energia del latin soul ibèric.

https://www.youtube.com/watch?v=8XW0OJHSpCA

Dissabte 5 de Març 20:30 / 22:30 Taquilla 12€, web 10€

https://www.codetickets.com/jamboree/ca/web/4577/

 

Crítica

Van preparar la sala amb molt de seny retirant tots els seients, ja que no té sentit gaudir d’un concert de Boogaloo assegut, i així, tothom va poder ballar al ritme d’aquest estil, el qual, ha estat oblidat durant molt de temps.

Boogaloo[1] procedeix de la terminologia boogie – woogie. És un ritme llatí nascut de la fusió de ritmes afrocubans amb el soul i el rock and roll i que es canta tan en espanyol com en anglès. Es el tercer ritme creat pels llatins en EEUU abans que la salsa aparegués en l’escena musical. És va desenvolupar entre 1963 i 1969. Entre altres, els primers èxits van ser: “Me gusta come está” i “Micaela” amb el seu màxim exponent, el pianista Pete Rodríguez.

Los Fulanos van presentar el seu nou disc LIVE AT JAMBOREE, tot i que van interpretar temes d’antics discos com “You know what i mean” del disc Si esto se Acaba que siga el Boogaloo del 2011. Molt interessant va ser una versió del tema “I Believe” de Ray Charles, amb arranjaments de Tom Johnson. Una gran interpretació on no tan sols es fusionaven els ritmes llatins, sinó, també la llengua inclòs amb diàlegs on jugaven l’anglès i l’espanyol, importants canvis de tempo, elegant en l’exposició del tema, molt bon gust amb els desenvolupaments i les transicions amb un senzill final.

Una molt bona actuació, un concert que va valdre la pena fins l’últim segon musical.

Tonet Martorell

[1]  http://www.musicalafrolatino.com/pagina_nueva_56.htm

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *